sábado, 21 de mayo de 2011

La "Pioneer anomaly"

Per aquells que us vau quedar amb ganes de més, us explico amb detall quin és el "misteri" científic de les sondes Pioneer 10 i 11, llançades a l'espai al 1972 i 73 respectivament.



La missió de les sondes era, principalment, estudiar el cinturó d'asteroides, els vents solars i l'entorn dels planetes gegants Jupiter i Saturn. Però aquestes sondes de poc més de 250 kg cada una, també porten unes plaques metàl·liques com la que mostra Carl Sagan a la fotografia adjunta. Aquesta placa mostra un pictograma amb informacions bàsiques sobre la terra, ja que les sondes van ser el primer aparell construït per l'ésser humà que ha sortit del nostre sistema solar. Enlace

Però el misteri científic de les sondes no té res a veure amb aquestes plaques. Les dues naus, que han viatjat centenars de milions de quilòmetres a través de l'espai, ja fora del sistema solar, han experimentat alhora un desviament, una mena de fre, que, tot i ser molt petit respecte la distància recorreguda, és prou important: cada any han "caigut" més o menys uns 5.000 km.


Aquest efecte pot ser degut a moltes causes; des dels anys 80, els científics John Anderson i Slava Turyshe, entre d'altres, han estat buscant el perquè del desviament. Podria ser degut a la asimetria en la radiació emesa per les sondes; però les observacions i les dades recollides durant més de 30 anys no semblen confirmar aquesta teoria. Hi ha molts investigadors que volen veure en aquesta anomalia una pista sobre possibles errors en la teoria de la gravitació de Newton, però tampoc hi ha dades que recolzin aquesta afirmació.


Per llegir l'article dels investigadors, clickeu aqui.

sábado, 14 de mayo de 2011

El Calendari Còsmic



Salutacions

Fa dies que no hem escrit cap entrada al bloc, de fet, darrerament ens comuniquem amb tots vosaltres pel twitter i a través del facebook del programa, i us agraïm la vostra participació, sobretot a l'hora dels enigmes plantejats per l'Alba!
Avui volia aprofitar per posar-vos una miqueta d'informació sobre l'interessant calendari còsmic de Carl Sagan, del qual vam parlar la setmana passada al programa.

El calendari còsmic és molt útil si ens volem fer una idea de les magnituds temporals que trobem a la història de l'univers. Com humans, i avestats als temps de la terra, que normalment contem per dies, mesos o anys a molt estirar, parlar de milions d'anys pot ser una mica difícil d'imaginar. De fet, confeso que a vegades he de pensar dos cops abans d'estar segura d'una xifra com la del naixement de la Terra, o de quan temps fa que es va crear la Via Làctia.

Per això, i recordant de nou la meravellosa sèrie de divulgació científica "Cosmos", volia recordar una eina que podem utilitzar per entendre les enormes distàncies temporals (i espaials, però això forma part d'un altre post) que hi ha en el nostre univers.

Imaginem un calendari com els que tenim a casa, penjat a la paret del despatx o bé aquells petitons que portem a la cartera, amb alguna mena de publicitat en una cara i les dates a l'altra. Bé, aquests calendaris, no sé si us passarà el mateix, els tinc personalment com a imatge mental que sorgeix de manera automàtica cada cop que algú em diu una data; per exemple, si algú em diu "quedem pel 6 de juny, porta el document redactat", de seguida m'imagino un calendari enorme, em situo en dia actual (suposem 10/05/2011) i veig la data, en vermell, del 6 de juny, just davant meu; i em faig de seguida una idea força aproximada del temps que queda per la cita.

Amb aquest procés, els humans som capaços de valorar i prendre certes decisions, fer activitats i dur a terme els projectes de manera correcta, adequada al temps que ens queda per fer-les; tot i que, de nou, hi ha gent més o menys capacitada per fer-se aquesta imatge interior del temps, sobretot quan les dates es van allunyant i no parlem d'un any sinó de més. Aquests processos interns del nostre cervell estan molt relacionats amb el que anomenem la competència temporal; i que ens fan més o menys capaços de portar endavant tasques en el temps del que disposem.

Si algú ens digués: Quedem d'aquí a uns 15.000 milions d'anys, i en parlem. Què passaria? A part de pensar que aquella persona ens està prenent el pèl; segurament el nostre "calendari mental" faria curtircuit, es "penjaria", no podem imaginar un lapse tan gran de temps de la mateixa manera que ens és molt difícil pensar en distàncies d'anys llum.

El calendari còsmic ens pot ajudar:

Font: Wapedia

Per interpretar el calendari còsmic, com es veu en aquesta imatge, només cal que ens situem mentalment en el dia 31 de desembre a les 00:00 de la nit, just en el moment de les "campanades" d'any nou i que suposem que el Big bang, l'inici de tot l'univers tal i com el coneixem actualment, va succeir el dia 1 de gener d'aquest any còsmic. Bé, com veieu, estem escalant els 13.700 milions d'anys (ull amb les traduccions de l'anglès, bilió per a ells significa mil milions) que, segons els darrers càlculs dels astrofísics coicideixen amb l'edat de l'univers; a un any.

Amb aquesta escala, les coses semblen més entenedores: la nostra galàxia, la Via Làctia, es va crear cap l'11 de maig; el sol i els planetes, l'1 de setembre (recordem la xifra intractable de 5.000 milions d'anys); els primers processos de fotosíntesi a la terra, cap al dia 12 d'octubre; i els primers homínids no van aparèixer fins el 31 de desembre a les dues de la tarda. Fa ben poques hores, no?

Bé, espero que aquest calendari us ajudi a fer-vos una idea més aproximada sobre l'edat de l'univers, el temps que porta existint i, per suposat, la humil aportació a la història còsmica dels éssers humans; tot i que, com ja vam comentar; si amb només unes hores en el darrer dia de l'any hem estat capaços de tantes coses, invents, tecnologia, etc. imaginem què podem fer amb el nou any que comença!

Mireia Usart

jueves, 23 de diciembre de 2010

tenim 10 sacs amb monedes d'or

Un dels sacs té monedes falses.
Cada moneda vertadera pesa 2 grams i una de falsa, 1 gram.

Com podem saber quin sac té monedes falses amb una sola pesada?

miércoles, 15 de diciembre de 2010

Ens donen un bitllet de 200€

i ens demanen:
  • alguns bitllets d'1€
  • 10 vegades més bitlles d'2€ que d'1€
  • la resta, en bitllets de 5€
Quants bitllets de cada tipus donarem?

martes, 9 de noviembre de 2010

Quant pesa cada nena?

5 nenes descobreixen que pesant-se de 2 en 2 (de manera que totes s'hagin pesat amb totes) poden saber quant pesa cadascuna.
Els pesos que obtenen (per parelles) són:
129
125
124
123
122
121
120
118
116
114


Quant pesa cada nena?

martes, 2 de noviembre de 2010

enigma de l'aranya

Una aranya ha de sortir d'un forat de 5 metres de fondària.

Si cada dia puja 3 metres, però en baixa 2, quants dies trigarà en sortir del forat?

lunes, 25 de octubre de 2010

fractals



Com ja vam explicar la setmana passada, els fractals són objectes geomètrics l'estructura dels quals es va repetint a diferents escales.

Aquest dijous en seguirem parlant, però de moment us deixo dues imatges d'exemple.